La ruta de les pudors

Que consti que escric sense ànim d’ofendre ningú. Ans el contrari, ens mou la voluntat que els responsables procurin de corregir o minimitzar molèsties a la població. L’itinerari olfactiu proposat a fi de constatar els fets que exposem s’inicia a Mollerussa amb la pudor de fruita putrefacta que emana de la Nufri. Valorem positivament els esforços de l’empresa per revalorar energèticament els residus; però quelcom deu fallar o no ser prou eficient quan al llarg d’uns centenars de metres de la A-2 sentim aquesta flaire desagradable. Seguint el nostre recorregut arribem a Tàrrega, on la planta Borges emet una pudor d’oli cremat perceptible des d’uns 5 km de distància en la direcció que bufa la marinada. Hem sentit parlar de vessaments en algun canal, que s’escalfa la pinyola per obtenir oli de baixa qualitat per a l’alimentació... No hi entrem. Però el que està clar és que la pudor a socarrim és real i molesta. La ruta continua per Guissona. En aquesta població destaca l’omnipresència de la CAG, una cooperativa agrícola en origen que avui toca multitud de productes i que ha esdevingut capdavantera. Com tota gran empresa, té molts àmbits d’actuació per millorar: contaminació, comerç de transgènics, col·lapse de la depuradora municipal... Si ens fixem en la pudor a carn bullida que desprèn l’escorxador, hem de dir que se sent des d’uns quants km, segons els vents dominants. Per últim, ens aturem a Solsona, a la planta de tractament de fusta Tradema. La pols i la fortor a vernís que s’hi escapa també resulten molestes. A l’hivern, en lloc de boira, Solsona es lleva embolcallada pel vapor d’aigua i CO2, entre altres, que emergeix d’aquesta indústria capital. Així, doncs, potser calen algunes inversions i alguns controls addicionals.

(Autor: David Colell Orrit)